La cultura Bear : istòria d’un movement

Dempuèi quaranta ans, lo movement « bear » — los ors, en francés — celèbra una masculinitat gaia diferenta : pelosa, redonda, descomplexada e calorosa. Nascut dins lo San Francisco de las annadas 1980, es uèi una comunautat mondiala e festiva, fondada sus la convivéncia, la benvolença e l’inclusivitat. Tornam sus l’istòria d’un movement que los Toulouse Bears Occitanie ne son los eretièrs.

Als origines : San Francisco, annadas 1980

Lo mot « bear » apareis en 1979 jos la pluma de George Mazzei, dins la revista The Advocate : un article umoristic i classa los òmes gais en mantunas « bèstias », dont los ors — d’òmes robusts e corpulents, a contracorrent de l’ideal gai urban de l’epòca, prim e glabre (lo « clone »).

La cultura bear valoriza una masculinitat simpla, gaireben obrièra — lo boscairon, lo motard. L’epidemia de sida de las annadas 1980 marca prigondament aquesta comunautat naissenta : fàcia als dòls, los ors forman de familhas causidas e cultivan la solidaritat e lo suènh mutual. Coma o resumís l’istorian Les Wright, l’ors ditz una causa simpla : « soi un èsser uman ; done e recebe d’afeccion ».

Una revista, un bar, un drapèu

Tres pilars donan al movement sos luòcs, son mèdia e son simbòl. En 1987, Richard Bulger e lo fotograf Chris Nelson lançan BEAR Magazine, d’abòrd un modèst fanzine fotocopiat tirat a 45 exemplars, que venèrà una revista internacionala celebrant los òmes que la premsa gaia glaçada ignorava. En 1989, Rick Redewill dobrís lo Lone Star Saloon, un bar pels òmes gais « còls blaus », considerat coma lo brèç del movement.

E en 1995, l’estudiant Craig Byrnes dessenha lo drapèu de la frairejada internacionala dels ors : sèt bandas, del brun al negre, e una empencha de pata. Sas colors evòcan las pelilhas dels ors del mond entièr — un simbòl d’inclusivitat.

Photo : Fibonacci. — Wikimedia Commons, CC BY-SA 3.0

Un movement vengut mondial

Al fial de las annadas, la comunautat se dòta d’un vocabulari imatjat : cub (lo jove ors), otter (la lúdria, prima e pelosa), muscle bear, polar bear (l’ors als pèls gris), daddy… autant de fiertats, e de còps de debats.

Los acamps se multiplican : la Provincetown Bear Week als Estats-Units, las seradas « body positive » Bearracuda… En Euròpa, la Bear Week de Sitges (Espanha) es un dels mai grands rendètz-vos ors al mond, amb mantun milièr de participants ; s’i apondon Madrid, Colonha, Brussèlas, Amsterdam o Reykjavík.

Photo : Manucarroz — Wikimedia Commons, CC BY-SA 4.0

De valors, e de debats

Lo movement bear se vòl un refugi pels còsses que la nòrma gaia a longtemps regetats — una bofiga de body positivity e de benvolença. S’escapa pas per aitant de sas pròprias questions : sa comercializacion, la plaça reala de las personas trans, racizadas o mai efeminadas, l’efièch de las aplicacions de rescontre. Autant de debats que traversan una comunautat mai que jamai estacada a son ideal de dobertura.

Photo : Tim Evanson — Wikimedia Commons, CC BY-SA 2.0

En França e en Occitània

En França, Les Ours de Paris dobrisson la via : dempuèi 2008, lor Fierté Ours acampa cada annada, al cap de setmana de l’Ascension, d’ors e amics venguts de tota la França.

A Tolosa, l’aventura comença amb un aderent arribat del Nòrd — ancian dels Chti’Nours de Lille. L’associacion Toulouse Bears Occitanie es oficialament declarada lo 13 de març de 2018 ; son primièr eveniment es l’eleccion de Mr Ors Tolosa, en partenariat amb lo Bear’s Bar de Jean-Michel, la tuta dels ors de la Vila ròsa. Dempuèi, TBO fa viure la comunautat : aperitius, pool parties, randonadas, jòcs de pista, participacion a la Pride… e cada annada la Toulouse Bear Week amb l’eleccion de Mister Bear Toulouse.

Sa rason d’èsser a pas cambiat dempuèi los origines del movement : luchar contra l’exclusion fondada sul fisic e contra l’omofobia, dins un esperit d’inclusivitat e de convivéncia. Vèni coma siás.


Per anar mai luènh : The Bear Book (Les Wright, Haworth Press, 1997 & 2001), The Advocate, Bear World Magazine, e los archius del Bear History Project (Cornell University). Las fotografias qu’illustran aquesta pagina venon de Wikimedia Commons, jos licéncia Creative Commons — crèdits jos cada imatge.